Del segle XIX al XXI en un mateix recinte

Can Batlló

Al barri de la Bordeta trobem la fàbrica de Can Batlló, un enorme recinte d’unes nou hectàrees que es format per diversos blocs. Una fàbrica tèxtil de finals del segle XIX que és un espai idoni per entendre i explicar aquest període tant important en la nostra història local.

Els actuals projectes urbanístics al recinte de Can Batlló, podrien fer perillar tot aquest patrimoni amb els constants enderrocs de blocs industrials. Però a la vegada, l’obertura del recinte a la ciutadania, també pot permetre una oportunitat per posar en valor aquests espais i per explicar llargs períodes fonamentals en la història del barri i en general de tota la ciutat.

L’any 1870 els germans Domènec, Joan, Jacint i Feliu Batlló van obrir una fàbrica al terme municipal de les Corts de Sarrià, l’edifici on avui en dia hi ha l’Escola Industrial. Però sis anys més tard Joan abandonà aquest projecte per crear una fàbrica pròpia. L’any 1878 Joan va comprar uns terrenys a la Bordeta, a l’advocat Fèlix Vives i Amat, una finca coneguda com Can Mangala, a tocar del Canal de la Infanta. Dos anys més tard la fàbrica entrava en funcionament.

La nova fàbrica va anar creixent de manera que l’any en què a Barcelona es celebrava l’Exposició Universal, el 1888, Can Batlló comptava amb 30.000 fusos i 700 telers mecànics i ocupava més de 900 treballadors. Can Batlló va començar elaborant i blanquejant teixits de cotó, però amb l’objectiu de dur a terme dins la fàbrica tots els processos de la cadena de producció, per competir-se en un gran competidor de l’altra gran fàbrica de Sants, l’Espanya Industrial. Però aquesta fàbrica de la Bordeta no va estar exempta dels importants conflictes laborals de l’època. L’any 1882 Ermengol Porta, director de la secció de teixits, va ser assassinat com a represàlia per un acomiadament massiu.

Després de la mort de Joan Batlló els seus nebots es van fer càrrec de la fàbrica que va seguir funcionant de la mateixa manera fins a la Guerra Civil. Amb la revolució social que a Barcelona va procedir la derrota del feixisme el juliol de 1936 Can Batlló va ser col·lectivitzada i va passar a ser controlada pels obrers.

Però després d’aquest parèntesi autogestionari la instauració del franquisme va significar una oportunitat a personatges arribistes. Els germans Álvaro i Julio Muñoz Ramonet, dos antics dependents dels magatzems el Barato, aprofitant-se dels seus contactes i de pràctiques fraudulentes, van arribar a controlar un imperi que contava, entre moltes altres coses, amb un total de quaranta empreses tèxtils, Can Batlló inclosa.

Un autèntic temple del treball al qual els germans Muñoz van incorporar, de manera molt simbòlica, unes grans columnes d’inspiració clàssica a l’edifici principal. L’època daurada dels Muñoz va entrar en una progressiva decadència a partir de la meitat dels anys seixanta. L’any 1964 es va tancar la producció tèxtil a Can Batlló, fet que els Muñoz van aprofitar per reconvertir la fàbrica en una mena de polígon industrial. Una situació alegal que permetia a propietaris de petites empreses i tallers instal·lar-se ràpidament sense gaires tràmits.
L’any 1976 el terreny de Can Batlló va ser requalificat al Pla General Metropolità com a equipaments i zones verdes, dos elements de què estava mancada la Bordeta. Va començar d’aquesta manera un llarg període de lluites. Per una banda dels treballadors de les empreses i tallers de Can Batlló per aconseguir garantir els seus llocs de treball i d’altra del veïnat de la Bordeta per aconseguir fer d’aquesta promesa una realitat.

L’onze de juny de 2011, el veïnat de la Bordeta, organitzat en la Plataforma de Can Batlló, va entrar al recinte, aconseguint la cessió del Bloc 11, un espai autogestionat per veïns i veïnes que ha permès la creació d’espais i projectes que donen servei al barri. En el si de Can Batlló s’ha creat una comissió formada per veïns i veïnes que té per objectiu recuperar la història del recinte fabril i de la Bordeta i posar en valor els elements patrimonials del recinte. És des d’aquesta comissió des de la que el vol impulsar el següent projecte per crear un centre d’interpretació històric dins de la mateixa fàbrica.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s